'La casa de la frontera' de Rafael Vallbona

by - octubre 25, 2017

Quan vaig sentir la notícia que Rafael Vallbona havia guanyat el Premi San Joan amb una novel·la ambientada a la frontera de Puigcerdà vaig córrer a buscar-ne més informació. Principalment per dues raons. Per una banda, perquè conec la zona, vaig néixer en aquestes magnífiques terres del Pirineu català. Per altra banda, vaig llegir ja fa uns anys La comuna de Puigcerdà i en tinc un gran record.

 Perdida entre mis libros

Fitxa tècnica

TÍTOL: La casa de la frontera
AUTOR: Rafael Vallbona
PUBLICACIÓ: 30/08/2017
PÀGINES: 304
EDITORIAL: Edicions 62
GÈNERE: Novel·la històrica

Opinió

Rafael Vallbona és escriptor, periodista i professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna, i autor de prop de seixanta libres de diferents gèneres entre ells novel·les, poemaris, no-ficció i llibres de viatges. Guanyador de múltiples premis amb les seves obres, en aquesta ocasió La casa de la frontera ha guanyat el Premi BBVA Sant Joan d'aquest any.

La casa de la frontera es un immoble que es troba al límit pirinenc entre España i França, concretament està situat al barri de la duana de Puigcerdà, just al mig de la ratlla amb França. L'any 1892 dos ceretans decideixen comprar-la i obrir un hostal on s’instal·laran. Es tracta de la família Grau.

A través de cinc generacions viurem la historia del segle XX a la Cerdanya. Diferents veus configuren el relat. Ens trobem davant d'una historia que es mou entre la ficció i la realitat. El propi autor la introdueix narrant com la va descobrir. Un dia passejant per la Cerdanya amb bicicleta va precisar d'una reparació i va parar a esports Iris, una tenda d’esquís i bicicletes, situada al costat de la frontera. Allà coneix en Miquel i en Josep, la cinquena generació de la família Grau i un comentari desencadenarà la seva curiositat. La segona veu la protagonitza la Carme Grau, quarta generació i mare d'en Miquel, el dia que decideix jubilar-se i tancar queviures Iris definitivament, ja que els seus fills ja no continuaran amb el negoci que van fundar els besavis. Estirant d'aquests dos fils l'autor ens narra la historia de la família Grau des dels seus inicis, amb el matrimoni d'en Miquel Grau i la Rita Caba, quan decideixen comprar Cals Rosaires l'any 1882.

" La Rita Caba i en Miquel Grau es van conèixer i van fer la seva vida lluny de casa, com tants altres joves, però finalment hi tornaven per quedar-s'hi per sempre més. I així hauria de poder ser en tots els casos. Tothom tenia dret a marxar del seu lloc, aprendre, créixer i conèixer, però havia d'arribar un dia en què, de tot allò que la vida t'havia donat, en retornessis una mica a la terra que t'havia vist néixer i sense la qual mai no hauries viscut i crescut. "

Avancem a través del relat a través de capítols numerats dividits en quatre parts. Des de la Setmana Tràgica i la fallida República catalana, passant per la guerra civil i la dictadura franquista, per acabar amb el restabliment de la democràcia i la construcció del túnel del Cadí que va comportar l'obertura i la gran transformació de la Cerdanya. Durant tot aquets anys la família Grau intenta sobreviure sense posicionar-se, servint a clients de tots els bàndols i sent espectadors darrera de la barra de la vida de la frontera, l’intercanvi entre països i la gent que intenta buscar oportunitats en les penúries. Rafael Vallbona utilitza una prosa elegant i fluïda, que manté un ritme tranquil però sense pausa. El lector és espectador privilegiat de com la tradició dels Grau es manté tot i la modernització dels costums, transmetent de pares a fills la història. 

"...la casa de la frontera ha estat un teatre de l'existència humana, i els qui l'han habitada n'han estat privilegiats tramoistes. "

Tants son els personatges i escenaris coneguts, Sebastià Bosom, Ramon Cosp, el Terminus, electrodomèstics Reguant..., i tants d'altres que han convertit la lectura en una delícia cada cop que apareixien en el relat i un record aflorava a la memòria. 

En definitiva, La casa de la frontera es una novel·la històrica que es mou entre el present i el passat amb soltesa, barrejant ficció i realitat. Una novel·la coral que reflexa la historia d'una comarca, d'una terra i d'una família durant cent trenta anys.

Mi valoración:

Quizás te guste...

10 comentaris

  1. Estoy muy sorprendida porque he visto que casi sé catalán (exagerando un poco, jaja), al menos lo necesario para entender esta reseña de una novela que me atrae mucho, sobre todo, por la época y los sucesos históricos que recorre. Apuntada queda.
    Un beso.

    ResponderEliminar
  2. Em sembla una lectura molt acord per als temps d'avui, encara que la història sigui de fa segles, fixa't. Petons

    ResponderEliminar
  3. Ja em va fer gràcia quan la vaig veure anunciada. Espero poder llegir-la aviat.
    Petons!

    ResponderEliminar
  4. Hola! Quitando algunas palabras, he entendido mejor de lo esperado la reseña, estoy muy contenta conmigo misma, jejeje. No conocía este libro pero tiene algo que me ha llamado la atención y me apetece darle una oportunidad, así que anotado queda para leerlo en cuanto pueda.
    Besos!

    ResponderEliminar
  5. Hola! No lo conocía pero no tiene mala pinta así que no lo descarto. Muchas gracias por la reseña.

    Un saludo!

    ResponderEliminar
  6. Bueno, dado el caso de su traducción a castellano no me importaría leerlo, la verdad.
    Besos.

    ResponderEliminar
  7. No la conocía y la verdad es que pinta bien, es de estas novelas que no me importaría leer.
    Un beso!

    ResponderEliminar
  8. Pues más o menos he entendido la reseña y creo que esta novela me gustaría. Si la traducen al castellano la tendré en cuenta.
    Besotes!!!

    ResponderEliminar
  9. Bueno,para leer una reseña me da pero con un libro no me animo,ya sabes,esos matices que se pierden.Esperaré traducción.
    Besos

    ResponderEliminar
  10. Hola, Natàlia. Pues a mi me interesaría si estuviera en español, yo estudie un poquito catalán en los primeros años de mi carrera, pero lo abandoné por falta de tiempo. La novela histórica me interesa, ahora estoy con La corte de los engaños de Luis García Jambrina.

    Besos y buen jueves.

    ResponderEliminar

Gracias por comentar! ;)